Una de les qüestions que m'angoixa quan parlo d'Internet és l'excés de recursos i d'informació disponibles a la web. La tasca com a docents és saber-ne fer una bona selecció, però no és una tasca fàcil. Afortunadament, la tecnologia evoluciona cada dia i, en conseqüència, els recursos on-line es multipliquen. Però es multipliquen de tal manera que no som capaços d'assimilar-los. D'acord que nosaltres som "immigrants digitals" i ens costa més, suposadament, que els nostres alumnes. Però si ja en tenim un feix en saber destriar allò que val la pena d'allò que no, i això que som adults i estem formats culturalment, imaginem-nos què es poden trobar els nostres alumnes adolescents, encara sense una capacitat de raonament formada.
És per tot això que dic SÍ a les TIC, però amb mesura. Puc considerar-me entre els "nadius digitals" i els "immigrants digitals", ja que sóc del 78. M'he adaptat fàcilment a aquest món i no m'ha resultat difícil comprendre la manera de pensar dels joves d'avui en dia, però també sóc plenament conscient que el jovent necessita uns hàbits de treball una mica més tradicionals per poder assolir qualitats com "l'autonomia, la responsabilitat, l'exigència en un mateix...". De ben petits tots hem après que hem de posar-hi colzes si volem aconseguir realment el que pretenem. Podríem dir que els nostres alumnes han de posar-hi "dits i ulleres", perquè amb de tant teclejar i mirar a la pantalla agafaran contractures digitals i miopia.
Com els ajudaré jo en tot aquest procés? Doncs fent classes a mitges: tradicionals i tecnològiques. De fet, és el que porto fent des de fa dos anys i em funciona prou bé. Inconvenient, moltes hores pendents de la web a casa, ja que moltes tasques els alumnes les pengen al moodle o les envien per Internet. Per al professor és més feina, crec jo; per a l'alumne, és una manera més engrescadora de fer la feina, i és això el que hem d'aconseguir: que trobin la nostra matèria atractiva!
Però realment aprendran més? Ho dubto. LA TECNOLOGIA NO ENS POT SALVAR. Les persones són com sempre, simplement que els que abans tenien necessitats educatives especials no tenien tantes distraccions i per això mica en mica se'n sortien. Avui en dia, els més endarrerits de la classe sempre seran els més endarrerits, perquè preferirar arribar a casa i posar-se a l'ordinador a jugar on-line que a llegir o simplement relacionar-se socialment jugant a pilota al carrer. Per contra, els més aplicats continuaran progressant. La diferència serà que hauran canviat les biblioteques per la web.
Potser m'he excedit una mica, però crec que aquesta és la realitat en què ens trobem. Sí que ha canviat tot, però al final arribem allà mateix. La diferència: la dependència que tenim de la tecnologia. No són més felices aquelles persones que viuen alienes a tot aquest món? Reflexionem-hi. La necessitat i la dependència la creem nosaltres mateixos! És un VICI!
No hay comentarios:
Publicar un comentario