jueves, 4 de noviembre de 2010

ESCRIPTORS "AUDIOVISUALS"

Aquesta activitat està pensada per a alumnes de 4t ESO en el marc de la pràctica de l'expressió escrita.
En la meva assignatura de llengua castellana solem fer una redacció mensual i intento que els alumnes experimentin en totes les tipologies textuals. De fet, ja feia dies que volia engrescar-me a fer una narració a partir de sons, i ara ha estat l'oportunitat. Els alumnes hauran d'inventar un text a partir d'unes imatges i d'uns sons que se'ls donaran.
A més, se'ls proposarà fer una gravació de la sinopsi del text per tal d'engrescar els companys a llegir-la.


Aquí en teniu l'explicació oral.




IMATGES I SONS A USAR:
















VIENTO:


VALS:


TORMENTA:


TELÉFONO:


SUSPENSE:


RONQUIDO:
ROMÁNTICO:


RISA:


PISADAS SOBRE HIERBA:


MOTO:


METRO:


LLANTO:


INTRIGA:


GRITO DE TERROR:


BODA:

miércoles, 13 de octubre de 2010

VÍDEO

AFERS EXTERIORS

Enguany imparteixo una assignatura titulada Humanitats, una mescla de llengua catalana i castellana, geografia i història.
Per tal de fer l'assignatura de geografia més engrescadora, he optat per fer visionatge dels documentals que ofereix TV3 a la carta del programa Afers exteriors. La tasca consisteix a mirar el vídeo, comprenre'n el contingut i a partir dels conceptes clau que hi apareixen, fer recerca per la web.

Un exemple d'activitat seria la següent:
Afers exteriors Egipte







Font imatge

Preguntes de comprensió lectora:

- Què vol dir que El Caire és una megalòpolis?

- Per què compara el guia particular del Museu del Caire amb el professor Tornasol? Qui era aquest personatge?

- Quan parla dels cartutxos i els jeroglífics, ho compara amb Ramon Muntaner. Qui és aquest personatge? Per què diu que hauria escrit la crònica amb una sopa de lletres?

- Què significa el mite de la travessia amb barca cap a la vida eterna? Qui era Aqueront i la barca de Caront?


Preguntes de recerca:
- Pedra de Roseta

- Cartutxos egipcis i jeroglífics

- Màscara de Tutankamon i el seu suposat assassinat

- Costums i tradicions

- Piràmides

- Tomba, mastaba, necròpolis

- Religions a El Caire: cristians, musulmans i barre copte

- Mercat Khan El-Khalili

UN PERSONATGE QUE M'INTERESSA














Carlos Ruiz Zafón és un escriptor espanyol d'èxit tant per a adolescents com per a adults. És un personatge que ha estat capaç de cridar l'atenció tant dels més inexperts lectors, gràcies a la seva trilogia de novel·la juvenil: El príncipe de la niebla, Las luces de septiembre, El palacio de la medianoche, com dels més experimentats amb La sombra del viento i El juego del ángel.


Moltes han estat les coses que s'han dit sobre ell en publicacions periodístiques i entrevistes, però sobretot ha despertat interès la ubicació del Cementiri dels Llibres Oblidats, un espai imaginari només en la ment de l'escriptor que ara fins i tot és possible resseguir gràcies a la ruta cultural que s'ha organitzat per Barcelona o fins i tot per Puigcerdà.

Si encara no t'has endinsat en aquest món, pots començar a llegir el primer capítol a la web oficial de l'escriptor.

Entrevista a Carlos Ruiz Zafón en el programa de Buenafuente.

sábado, 9 de octubre de 2010

PROS I CONTRES DE LES TIC



Font imatge

Una de les qüestions que m'angoixa quan parlo d'Internet és l'excés de recursos i d'informació disponibles a la web. La tasca com a docents és saber-ne fer una bona selecció, però no és una tasca fàcil. Afortunadament, la tecnologia evoluciona cada dia i, en conseqüència, els recursos on-line es multipliquen. Però es multipliquen de tal manera que no som capaços d'assimilar-los. D'acord que nosaltres som "immigrants digitals" i ens costa més, suposadament, que els nostres alumnes. Però si ja en tenim un feix en saber destriar allò que val la pena d'allò que no, i això que som adults i estem formats culturalment, imaginem-nos què es poden trobar els nostres alumnes adolescents, encara sense una capacitat de raonament formada.

És per tot això que dic SÍ a les TIC, però amb mesura. Puc considerar-me entre els "nadius digitals" i els "immigrants digitals", ja que sóc del 78. M'he adaptat fàcilment a aquest món i no m'ha resultat difícil comprendre la manera de pensar dels joves d'avui en dia, però també sóc plenament conscient que el jovent necessita uns hàbits de treball una mica més tradicionals per poder assolir qualitats com "l'autonomia, la responsabilitat, l'exigència en un mateix...". De ben petits tots hem après que hem de posar-hi colzes si volem aconseguir realment el que pretenem. Podríem dir que els nostres alumnes han de posar-hi "dits i ulleres", perquè amb de tant teclejar i mirar a la pantalla agafaran contractures digitals i miopia.

Com els ajudaré jo en tot aquest procés? Doncs fent classes a mitges: tradicionals i tecnològiques. De fet, és el que porto fent des de fa dos anys i em funciona prou bé. Inconvenient, moltes hores pendents de la web a casa, ja que moltes tasques els alumnes les pengen al moodle o les envien per Internet. Per al professor és més feina, crec jo; per a l'alumne, és una manera més engrescadora de fer la feina, i és això el que hem d'aconseguir: que trobin la nostra matèria atractiva!

Però realment aprendran més? Ho dubto. LA TECNOLOGIA NO ENS POT SALVAR. Les persones són com sempre, simplement que els que abans tenien necessitats educatives especials no tenien tantes distraccions i per això mica en mica se'n sortien. Avui en dia, els més endarrerits de la classe sempre seran els més endarrerits, perquè preferirar arribar a casa i posar-se a l'ordinador a jugar on-line que a llegir o simplement relacionar-se socialment jugant a pilota al carrer. Per contra, els més aplicats continuaran progressant. La diferència serà que hauran canviat les biblioteques per la web.

Potser m'he excedit una mica, però crec que aquesta és la realitat en què ens trobem. Sí que ha canviat tot, però al final arribem allà mateix. La diferència: la dependència que tenim de la tecnologia. No són més felices aquelles persones que viuen alienes a tot aquest món? Reflexionem-hi. La necessitat i la dependència la creem nosaltres mateixos! És un VICI!

miércoles, 6 de octubre de 2010

COMENCEM...

Font imatge

Em dic Sandra Riera i em considero una professora amb "xispa". Molts em diuen que sóc una tot terreny, m'adapto a qualsevol situació, però jo em considero així, com la foto: activa, amb energia i ganes d'aprendre. M'agrada conèixer i fer conèixer. I intento aprendre de tothom, també dels meus alumnes.

JO I LES TIC:
L'univers de les TIC és tan ampli que un fàcilment s'hi pot perdre, o fins i tot arribar a afogar-s'hi. Vivim en una societat inundada pels recursos tecnològics. Sovint hi ensopeguem, però el problema és controlar-los amb seguretat.

Porto uns anys navegant per la xarxa i autoformant-me. He conegut molts dels recursos que tenim a les web 2.0 gràcies a les informacions dels meus companys de professió o cursos telemàtics que he fet. La curiositat i les ganes d'aprendre han fet que anés barallant-me hores i hores intentant saber fer anar aquests recursos. La finalitat última només és una: fer unes classes de llengua atractives pels alumnes.

Què he fet fins ara? Bàsicament investigar en el moodle, els blocs, les presentacions i algun wiki.
Què m'agradaria aprendre de nou? Tot el tema d'edició de vídeos. A vegades he intentat enllaçar un vídeo dels alumnes i realment m'ha resultat impossible. Aquest és un dels objectius. Espero aconseguir-lo!

Som-hi doncs! Tornem a barallar-nos-hi.